L’aprovació per part de l’Eurocamara de la Directiva de Retorn vehicula la possibilitat que els Estats membres , mitjançant la via administrativa , atribueixin mesures punitives pròpies de conductes delictives als immigrants “ sense papers”.

Sense menysprear la complexitat del fenomen migratori i els elements conflictuals inherents en l’encaix sociocultural, socioeconòmic i legal , cal ser molt prudents alhora d’implementar qualsevol mesura que manllevi un dels estàndards més valorats i lluitats del darrer segle – la igualtat i el respecte a les persones – i introdueixi en l’espai europeu dues categories de individus : una categoria superior ( els individus amb “papers” ) i una categoria inferior ( els “sense papers” ) .

No voldria emetre judicis de valors simplistes sobre les dificultats de trobar mecanismes de resposta àgils i tàctils ( probablement , tal com ahir parlàvem amb un company blocaire d’osona , cal implementar estratègies perllongades en el temps i l’espai , mesures que defugin la propaganda política , mesures aïllades de la dictadura dels períodes electorals , mesures consensuades de forma transversal i global , mesures que evitin estigmatitzar a l’ovella negre, en fi POLÍTICA en majúscules ) , però tal com recullen determinades personalitats autoritzades com Raimon Obiols , Jacques Delors o l’abogacia estatal , la entrada en vigor de la Directiva de retorn i la retenció dels “ sense papers” vulnera determinats drets. Drets futurs , com l’exercici del dret d’asil o el reagrupament familiar, figures legals que estableixen categories en l’exercici de determinats drets fonamentals de les persones ( retenció o expulsió de malalts, menors d’edat o familiars ) i dinamita un dels eixos que configuren l’anima d’Europa . LA IGUALTAT de les persones.

La màxima “el fi justifica els mitjans ” fou atribuïda a Maquiavel (1469 – 1527 ) per el seu pensament polític caracteritzat per molts com dèspota, fred i amoral. Segons aquesta premissa, un governant hauria d’ utilitzar tots els mitjans disponibles al seu abast sense límit per la moral o la ètica. Cal valorar doncs; seguretat (por?) o llibertat.